Curs escolar 2020-2021 i Coronavirus. Un reconeixement a la tasca dels docents.

Curs escolar 2020-2021 i Coronavirus.

Un reconeixement a la tasca dels docents.

A causa de la nostra feina, tenim oportunitat de tenir contacte i treballar amb forces docents. Tant professorat d’escola com d’Institut: mestres d’Infantil, de primària, de secundària i també alguns mestres d'escoles de música.

No cal dir que aquest curs 2020-2021 ha estat, com a mínim, insòlit.

Si ens remuntem al curs anterior, la pandèmia va començar amb un confinament total al mes de març del 2020 en el que els infants se’ls impedia fins i tot sortir de casa! Tot i que ho hem viscut en la nostra pell, encara esgarrifa. La majoria dels centres educatius van reestructurar ràpidament i sense preparació una espècie de seguiment escolar telemàtic. Així, amb un munt d’hores d'aprenentatge accelerat i d'ordinador per tal de seguir amb cert contacte amb els alumnes, vam tenir professores i professors estressats, des de casa seva. Això va ser tot un repte per a tothom, tant per professors com per pares, com també per la canalla.

Va començar el curs 2020-2021 amb  la ferma intenció del govern català i espanyol de no interrompre el curs escolar amb un altre confinament general escolar. Només confinaments puntuals i localitzats per als grups amb algun contagi per tal de frenar la transmissió. Va funcionar. S’ha de reconèixer que en aquest punt els governs van estar encertats i els infants no han hagut  de sotmetre's a una altra tancada de les escoles. Els governs en això han complert! Cosa que no passa molt sovint… 

No obstant, mantenir les escoles obertes significava fer-ho amb moltes, moltíssimes normes i mesures noves. Les més destacades tots les coneixem i no cal anomenar-les. Els canvis que s’havien de fer en el funcionament escolar per a seguir aquests protocols eren inimaginables per a qualsevol docent, que igual que els va passar als sanitaris, no han estat mai formats ni entrenats per a una situació semblant. Senzillament ningú mai pensava que podia passar el què ha passat en el darrer any. Els docents han hagut de veure’s impedint o prohibint que els infants fessin el què estaven acostumats i en condicions normals precisament se’ls anima i estimula per a créixer en una educació sana. La pedagogia i educació a l’escola en els valors del compartir, l’apropament, el contacte físic, la comunicació…  s’ha vist dilapidada en un tres i no res. Això ens sembla esfereïdor, sobretot perquè estem parlant dels infants i de la seva salut psicoemocional en el seu desenvolupament. Els mestres ho han hagut de patir cadascun dels dies d'escola. 

Cada centre educatiu ha fet el què ha pogut segons les condicions que l’espai i personal li permetia. No hi ha Centres amb espais de sobres per a separar i reduir grups amb facilitat. També és veritat que per aquest curs s’ha contractat més personal docent però tot i amb això no suficient.

De manera que tot aquest batibull de mesures, normes i reestructuracions ha recaigut de ple sobre tots i totes els mestres. Elles i ells són qui a les aules han hagut de fer mans i mànigues per mantenir les mesures de protecció i d’higiene amb la tensió que comporta tenir la responsabilitat de la seguretat del grup. Així com el contrasentit que moltes vegades haurà estat imposar als infants uns protocols i normes contraris al què havien après i provat, antagònics a una educació saludable. Per a molts i moltes docents potser el més dolorós ha estat això mateix: haver d’incloure a contracor tantes normes en l’educació a l’escola. Quin estrès a tants nivells!

Sembla que no gaire gent hi ha pensat i s’ha fet la idea de tota aquesta situació. Nosaltres podem dir que hi hem pensat sovint però, a més, coneixem la tensió i pressió que molts docents han viscut. Si la professió de mestre ja no és fàcil, doncs mai ho ha estat portar grups de nens i nenes, i li afegim les manques de recursos que pateix l’ensenyament amb les retallades any rere any, l’estrès entre els mestres és a l’ordre del dia. Però aquest és un d’aquells col·lectius que, com els sanitaris, sovint la vocació suporta massa i tot. I l’administració això ho utilitza, al menys en aquest país... Als efectes de les retallades constats que recauen inevitablement sobre els docents sempre, aquest any s’hi ha afegit les repercussions de la pandèmia.

Aquest text l’escrivim a primers d’agost del 2021. Per tant, fa dies que els/les mestres gaudeixen d’un més que merescut descans. Unes vacances després de completar un curs escolar que la majoria de països europeus han interromput. L’estat espanyol i governs autonòmics es poden ventar d’haver-ho aconseguit, això sí que ho hem vist en certs titulars de mitjans. Però sense la inquantificable labor i esforç dels docents i direcció dels Centres no hauria estat possible, o bé hauria estat més un caos que un curs. Per això hem trobat a faltar des dels governs i en els mitjans sobretot un reconeixement clar i sincer cap als mestres. Tampoc hem vist que es reconegui obertament a nivell social. I la realitat és que són els docents, només elles i ells qui han estat dia a dia batallant entre els protocols higiènics, la protecció dels infants als contagis i la seva educació escolar amb totes les contradiccions que ha suposat compaginar-ho tot plegat.

Els docents han estat un col·lectiu fonamental per a “salvar” aquest any. No ens referim als continguts escolars sinó, per davant de tot, a la necessitat de créixer en la relació, contacte i compartir que tot ésser humà té en la infància i adolescència.

Per a tot això, només podem dir Gràcies, Gràcies i Gràcies a totes els docents!

I molts ànims i força pel curs vinent!