Els inicis

La nostra recerca va començar abans dels vint anys quan buscàvem solucions pels nostres problemes de salut, dificultats emocionals i respostes a les preguntes que ens inquietaven. Vam prendre contacte amb diverses tendències, filosofies i tècniques. Durant el temps de joventut semblava que la darrera descoberta era “la millor”. Ara, en la maduresa, podem dir que hem connectat amb el fons essencial que es troba en les tècniques i filosofies de les que hem begut.

Sentim una profunda gratitud per totes les Ensenyances que hem rebut i per tots els professors i Mestres que hem tingut i pel llinatge d’on provenen. Recordem amb molt d’afecte cada professor/a, mestre/a. Reconeixem el seu esforç i dedicació perquè aprenguéssim.

L’any 1990 el Carles i la Núria vam fundar amb il·lusió el Centre Gaia, que després va canviar d’ubicació i de nom pel d’ Oxygen Centre. Des de llavors fins ara el nostre treball personal i professional ha anat creixent amb el Centre, que en l’actualitat te el nom Oxygen·Pranic. Som conscients que treballar tota la vida en el que ens agrada i creiem profundament creant a la nostra manera com transmetre-ho és un immens regal que hem obtingut d’aquesta vida, de la Vida.

Tot el professorat que compon el Centre Oxygen·Pranic hem coincidit trobant-nos en l’entusiasme per aprendre i en el reconeixement i gratitud pel que hem rebut. Així com el goig de continuar la labor d’ensenyar i difondre allò que pot ajudar a alleugerir el sofriment de les persones i a equilibrar tant com sigui possible la seva salut física, emocional i espiritual.

Núria Mercadé Ferrando

El què més m’entusiasmava de petita era escoltar música, i també ballar-la. Vaig estudiar dansa i música. En la primera joventut, durant un temps em vaig dedicar a donar classes, a diverses acadèmies, de les dues disciplines a petits i a grans. Va arribar un moment, però, que el món de la dansa em va començar a desencantar, no m’omplia. Necessitava quelcom “més espiritual”, em deia. Als 23 anys vaig interessar-me pel Ioga començant a estudiar Consciència Corporal (Sistema Aberastury i Eutonía) i HathaYoga. Abandono la dansa després de 17 anys entre maillots, sabatilles de ball, castanyoles… i sorprenentment em sento molt alliberada. Un temps després aquell món el sentia llunyà, com si formés part d’una altra vida.

M’interessava conèixer la relació entre els processos corporals i emocionals que vivim les persones. Mentre em formava per a monitora de Ioga, al 1989 vaig començar a donar classes de Consciència Corporal i Ioga a adults i Expressió corporal a infants. Va ser un traspàs que no em va costar gens perquè ensenyar sempre m’havia agradat molt i portava anys fent-ho. Amb els anys he descobert que l’afany de cercar la millor manera d’arribar a l’alumne i comunicar és part de la meva personalitat. I el goig per observar i aprendre forma part del sentit de la vida per a mi.

Em vaig formar en teràpies complementàries naturals: Medicina Tradicional Xinesa, Acupuntura, Teràpia en Flors de Bach, Shiatzu, Ito-Thermie, Fitoteràpia i Dietètica xineses, Pranic-Healing. Mentrestant van néixer i créixer els nostres fill i filla. La meravella que és l’experiència de la maternitat, des de l’embaràs mateix, el part i tot el que ve després sempre és un aprenentatge constant que ha enriquit la meva vida i el procés de creixement personal i professional. El com escoltar, comprendre, tractar i cuidar dels alumnes i pacients guarda una relació ben estreta amb l’aprenentatge de ser mare.

La filosofia, estudi i pràctica de Budisme Tibetà que segueixo des de fa 16 anys amara tot el que faig en la professió i en la vida personal. Soc estudiant Dzogchen de Rigpa.

Vull fer una menció a part per a la formació de Kundalini Ioga (amb Hargobind Singh Khalsa) perquè va representar un moment especial de retrobament entre el Ioga clàssic que practicava i la música que sempre m’havia apassionat. La riquesa que aquesta tècnica té en Ioga i, alhora, en la música m’inspirà de manera especial en les classes a adults i a infants, amb el curs de Kundalini Ioga Infantil que també faig.

Tinc la gran sort de dirigir el Centre, estudiar i practicar amb en Carles, la parella amb qui he viscut i compartit amb amor la gràcia de la vida i dels fills. Treballar junts és alhora un repte i gaudir d’una situació extraordinàriament privilegiada.

Carles Campos Arroyo

Des de que tinc us de memòria m’ha costat molt tenir una sensació clara d’ubicació i pertinença social. Potser per això vaig practicar esport d’una forma quasi professional durant la infantesa i adolescència (natació, waterpolo, escalada i còrrer) i també em vaig refugiar en el bosc (encara ho faig).

Estranyament al que sembla ser una tendència estesa, m’ha agradat estudiar; gairebé qualsevol cosa. Vull saber què és, cóm funciona, i que te per dins. Per això, vaig fer la Llicenciatura en Filosofia i Ciències, perquè hi havia de tot. Igual que em succeeix amb els arbres no puc concebre la vida sense la música. Vaig estudiar també guitarra clàssica i clarinet.

Una lesió em va apartar de la pràctica esportiva intensa i em va arrossegar cap a una crisi que no era tan sols física sinó emocional i mental. Dels 19 als 23 anys vaig sentir el dolor i la confusió per primer cop a la vida. Va arribar a les meves mans un llibre de Hatha Ioga i el vaig disciplinar durant 2 anys sense interrupció. Semblava que recordés el que allà deia i que em fossin molt familiars les experiències que vaig anar tenint en solitud. Va ser clar: “això és lo meu”. A partir d’aquí vaig practicar meditació zen i em vaig formar com professor de Hatha Ioga i Kundalini Ioga. Vaig tenir la necessitat de revisar la meva vida i a més de fer psicoteràpia durant 8 anys em vaig formar en Psicoanàlisi Corporal, Integració Psico-corporal. També vaig sentir curiositat de conèixer més profundament el cos i aprendre a treballar amb les mans, per això, simultàniament vaig formar-me en Quiromassatge, Rolfing, Quiropràxia, Osteòpatia sacrecranial i en Pranic Healing. Des del 2010 sóc estudiant i practicant Dzogchen a Rigpa.

No obstant, a nivell professional res de tot això tindria el més mínim pes sinó hagués format família amb la Núria i els dos fills que han arribat. Aquest ha estat l’aprenentatge fonamental que vertebra qualsevol acció que faci a nivell professional. Ha estat i continua sent la motivació, el compromís, el que dona sentit a la meva vida. Si alguna cosa he pogut aportar a les persones amb les que he tractat, tot prové del creixement i la maduració que he realitzat amb ells i a través d’ells tres. Així és que la forma d’intervenció que sovint tinc amb les persones està desproveïda d’adornaments; m’adreço bàsicament al que és funcional i pràctic en la vida. La Vida és el que importa en la vida.

La darrera part del dia la dedico a tocar música de l’època barroca amb la guitarra (majoritàriament J.S Bach). Interpretar aquest tipus de música és una experiència que diàriament em connecta amb quelcom que no puc explicar amb paraules però estic convençut que tenyeix les paraules amb les que ensenyo el Ioga i la Meditació.

Cada any planto milers de glans d’alzina i roure pels boscos de la contrada. Alguns germinen i, amb sort, acabaran sent arbres adults quan jo ja no hi sigui.

Sóc corredor solitari de muntanya. Córrer és com tocar l’instrument, com plantar glans, com caminar per Montserrat, com seure en silenci al bosc. És quelcom que faig sense plantejar-me gaire què i perquè. Forma part d’una necessitat que te autonomia dins meu i que observo que m’ajuda a tenir interaccions més sanes amb aquells amb els que em relaciono.

Imma Fernandez Juni

Carles i Núria escriuen d’ella: “La Imma té la peculiaritat de positivar les coses i situacions. Aquesta capacitat també és la que contribueix a la seva tenacitat per aprendre i millorar. Té trets sorprenents, i un d’ells que, a més és graciós, és l’enamorament que sent per les Sadhanes Aquarianes de les 6h del matí”

La meva recerca per comprendre cos, ment i ànima va començar arrel de la (tràgica) mort d’un ésser estimat. Llavors començo amb el Reiki i realitzo la formació en tots els nivells i la Mestria a Palau Novella (Monjos Budistes Sakya Tashi Ling.). Vaig ser voluntària per fer Reiki a gent gran de geriàtrics. També ho he aplicat a persones properes i a mi mateixa. sempre m’ha aportat calma i pau tant al rebre’l com al oferir-lo.

Al 2006, embarassada del Roger, vaig començar a practicar Hatha Ioga. Més endavant vaig decidir practicar més regularment i així és com vaig arribar al Centre Oxygen·Pranic. Aviat se’m va despertar l’anhel de conèixer i aprendre més sobre la tècnica del Kundalini Ioga. Vaig fer a la formació de Professorat de Hargobind Singh Khalsa. I després el Postgrau en Anatomia de Ioga amb Joan Sendra, que m’ha permès conèixer i tenir més cura del cos.

Posteriorment he fet la formació de Ioga per a nens i famílies (Yoguitos) en la que he après com compartir el Ioga amb els més petits i els seus éssers estimats.

Des del 2014 sóc estudiant i practicant de Meditació partint de la filosofia Budista, a Rigpa.  I col·laboro en el Centre com a professora de Ioga en classes d’adults i d’infants.

L’atracció que sempre he tingut per l’espiritualitat, sense que la meva família fos religiosa, ha pres sentit i comprensió amb les formacions que he realitzat. Les classes de Kundalini Ioga les veig com si al principi les peces es trobessin disperses, com un trencaclosques… però de mica en mica, al llarg de la sessió, tot es va endreçant i col·locant. De vegades, al final, puc sentir com que totes les peces encaixen, i llavors em sento més equilibrada i harmonitzada, individualment i també amb l’energia del grup.

Berta Campos Mercadé

El Ioga és tan familiar per mi que haig de fer esforços per fer-me la idea de que per algú altre no ho sigui.  He crescut llevant-me al matí i trobant als meus pares practicant Ioga i meditant. Des de sempre m’han portat a les formacions que rebien i als cursos que ells donaven. Solia ser la única nena i tothom era molt afectuós i acollidor amb mi. M’agradava molt. Per mi era normal i natural fer assanes, asseure’s en silenci, cantar mantres, escoltar ensenyances… Al principi només jugava, pintava o dormia perquè els temps dels exercicis i de les meditacions eren massa llargs! Després, cap els 10 anys seguia pràcticament la majoria de la dinàmica dels cursos. Tal va ser així que als 12 anys vaig començar la formació de professors en Kundalini Ioga sota la atenció i estima de Hargobind Singh. Als 14 anys vaig començar a donar classes de Ioga al IES a on estudiava, els mateixos professors que m’ensenyaven les assignatures de l’ESO venien a aprendre a fer Ioga, a respirar i a meditar. Encara ara em sorprenc.

Malgrat la duresa de la carrera de Medicina que he realitzat a la Universitat de Girona, he continuat participant i col·laborant en gairebé tots els cursos que la Núria i el Carles han impartit durant aquests anys. He acabat un Màster en Urgències Mèdiques i actualment estic fent la residència de Medicina de Família i Comunitària. Continuo col·laborant en el Centre Oxyge·Pranic en tot el què se’m necessita.