Estiu 2024
TERRA
Percepció de la Terra: Arrelament i Subtilesa
Aquest any, per gravar la classe de Ioga que us oferim per a practicar durant l’Agost, ens hem acostat a una zona de Montserrat conguda amb el nom de “Els Pallers” (per la similitud a les piles de palla que antigament es trobaven als camps de conreu). És un dels llocs habituals al que acostumem anar per fer silenci. La vista al sud és impressionament ampla (en els dies clars s’entreveu el mar). Al nord els contraforts del que es coneix com “les Agulles” són, simbòlicament, el respatller que ens ajuda a mantenir la columna recta mentre meditem. Encara que el vent és gairebé constant, aquests pilars tan singulars permeten trobar resguard sigui la que sigui la seva direcció. Aquí el natural color gris de la pedra montserratina contrasta amb el vermell de l’argila petrificada sobre les que es sostenen aquests petits monolits . És un lloc que no ofereix dificultats per accedir-hi i en menys d’una hora pots arribar-hi des del Bruc de Dalt. Us animem a coneixe’l per apreciar els innombrables detalls que el constitueixen, i fer permanència descobrint com el magnetisme d’aquest lloc singular influeix de tal manera que ens ajuda a percebre el pas del temps d’una forma qualitativament diferent al que estem acostumats en el nostre dia a dia.
El tema de la proposta que sus fem amb aquest vídeo va en correlació amb el nucli de la seqüència de classes que hem practicat aquesta darrera quinzena al Centre. En elles hem fet èmfasi en el contrast entre la fermesa en forma d’arrelament i la percepció subtil. Experimentant el refinament de la percepció. Sortir de la nostra percepció ordinària ens pot ajudar a viure experiències profundes de connexió i obertura. El vídeo insisteix en el contacte profund i extens amb la terra fins la completa fusió.
Després, aquesta profunditat i obertura podràn restar en el fons de la nostra forma de percebre la vida. La sensació de lleugeresa i fluïdesa com a ingredients bàsics d’una vida digna, sana i amb sentit de no separació d’altres persones, de l’entorn que ens envolta (aspectes en els que tant insistim en les classes de Ioga) s’incrementen quan ens permetem “tocar” la nostra profunditat. Per això, hem de prendre consciència de dos obstacles principals: la tendència a mantenir-nos distrets i creure’ns del tot separats i independents d’allò altre (d’allò que veiem, escoltem, olorem, toquem o degustem). Si ens apropem a la Natura conscientment, és a dir, amb atenció i obertura es produirà una retroalimentació que encara augmentarà més les estones en les que podem mantenir-nos atents al que hi ha en cada moment, dissolent la sensació d’aillament i solitud i experimentant joia en el viure.
Bona pràctica!!!
Seqüencia de Ioga i Meditació
Fragilitat i vulnerabilitat. Una reflexió sobre una trobada amb un Boc (cabra mascle).
A diferència d’altres anys que la gravació es va produir a trenc d’alba (amb el creixement de la llum del dia), aquest any ens vàrem atrevir a acompanyar el declivi de la llum amb la posta de sol. Tècnicament, per persones que no tenim gaire formació en la producció de videos a l’aire lliure, és un repte d’envergadura.
Vàrem acabar que ja es feia fosc i desprès de recollir vàrem iniciar el descens cap El Bruc amb tot el material a l’esquena. Només unes desenes de metres del lloc a on havíem treballat (Els Pallers) un soroll fort entre els arbres ens va aturar. De sobte, una gran cabra mascle de muntanya va apareixer uns 15 metres davant nostre a sobre d’una gran pedra. Tenia unes banyes enormes, feia esbufegades i xiscles d’amenaça. Les cabres, a diferència d’altres animals, no són agressives i rarament ataquen a algú. De vegades, ho fan quan els hi barren l’únic pas de sortida, com a l’entrada d’una cova. Però en aquest cas es tractava d’una manifestació intensa d’amenaça sense que estiguessim interrompint el seu moviment, doncs nosaltres érem al camí i ella es trobava per sobre. Després d’una bona estona aturats tots tres, nosaltres i ell, i mentre intentavem captar una foto amb el mòbil, tot d’una, es va aixecar i va quedar només recolzada sobre les seves potes del darrera amb un gran xiscle com si hagués de saltar cap a nosaltres. Totes les hormones relatives amb la calma, pau i amplitud van ser substituides per l’adrenalina que ens empenyia a protegir-nos. Però vàrem quedar immobils. Sorprenentment, quan va tornar les potes del davant al terra en lloc d’encarar-nos es va girar i va entrar al bosc per aparèixer de nou uns metres mes avall i més a prop nostre. Estavem pràcticament a les fosques. De nou es va aixecar i tornar a baixar. Llavors es va girar més lentament i vàrem apreciar el seu caminar. Anava coixa, tenia una pota del davant trencada que portada penjant… Ja no vam sentir més els seus crits ni esbufecs i el soroll de les branques dels arbres indicaven que s’anava allunyant de nosaltres.
Si l’estada als Pallers ens havía emfatitzat l’arrelament a través de la caminada, del contacte especial de la roca montserratina, de l’atenció en tots els elements necessaris per produir el vídeo…, també ens havía refinat la percepció per captar una gran quantitat de detalls de l’indret i de les nostres sensacions en un cap vespre idílic. Després de que ens vam convèncer de que la cabra havia definitivament marxat, la percepció dels detalls a la foscor encara es van incrementar més. Les olors, el vent fresc que apagava la calor dels nostres cossos, el soroll de les passes, l’apreciació del relleu del terra per seguir caminant quan ja l’única llum era la de les estrelles, filtrada ténuement a l’interior del bosc per les fulles dels arbres.
A l’endemà vàrem començar a reflexionar sobre allò que va passar i que podíem aprendre d’aquesta trobada. Ens vam posar en el lloc del Boc. Molt probablement ens va estar mirant des de lluny una bona part de les 3 hores que vàrem ser a l’indret. Tot i que no vam fer soroll, sí que devia contemplar amb extranyesa la gran estesa de materials que hi havia sobre la roca (màrfegues, trípodes, motxilles, roba, càmeres…), els moviments de la sessió de ioga, els diàlegs entre nosaltres dos… Ben pensat, erem uns intrusos que havíem profanat casa seva. Tots aquells xiscles i esbufecs tenien una bona part de protesta, de fer-nos saber que aquell indret no ens pertany. També era una forma de manifestar el seu poder davant d’una situació d’incapacitació, de fragilitat i vulnerabilitat com és tenir una cama trencada.
Després vàrem posar la mirada en nosaltres mateixos i ens vàrem preguntar com sería la nostra reacció en una situació similar en el nostre entorn d’humans. Aquí ens van sorgir una serie de preguntes. Sense tenir una resposta definitiva per cada una d’elles ens ha estat molt útil encarar aquests interrogants. Us les escrivim abaix per sí vols fer el procés de reflexió també.
Com reacciono quan sento que algú ha invaït el que considero el meu espai (físic, emocional, mental…)?
La reacció sería diferent si es tracta d’algú amb el que convius, d’un familiar o amic proper, d’una persona neutra o d’algú amb el que no mantens bona relació?
Que hauria de passar perquè la reacció automàtica, impulsiva es convertís en una resposta que posés condicions per la comunicació?
Tinc mal caràcter o soc agressiu/va quan em sento vunerable, fràgil o en condicions disminuides?
En quines situacions hauria de comunicar a l’altre aquests estats i en quins altres no hauria d’expressar-los?
MEDITACIÓ. Tres meditacions en àudio
En la darrera sessió de meditació que la Núria va donar al Centre Oxygen·Pranic va oferir tres meditacions diferents. Cada una d’elles dedicada a un element: Terra, Foc i Aigua, que són els que hem treballat en les pràctiques donades pels estius dels anys 2024, 2023 i 2022. Són meditacions que poden ser practicades per tothom qui assisteix a les classes del Centre, tant si són les de Meditació com només són les de Ioga. La primera, Element Terra té una durada de 23 minuts. La segona, Element Foc, de 14 minuts. I la tercera, element Aigua, de 12 minuts.
Les pràctiques dels dos anys anteriors
Per més que la proposta d’aquest any s’adreça cap el treball amb l’element Terra, segons el moment personal de cadascú, és també d’utilitat la pràctica dels treballs que vàrem oferir en els anys anteriors referents als elements Foc i Aigua. Les tres pràctiques formen part d’una sèrie en la que es pot treballar a voluntat i amb l’ordre que cadascú necessiti.
Aquí teniu els enllaços directes de la plana web: